Tema 11. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Causes de la Segona Guerra Mundial

ANTECEDENTS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Crisi econòmica dels anys 30:

-  Incapacitat dels governs parlamentaris per a adoptar mesures eficaces -  Creixent radicalització política i augment d’extremismes -  Ascens dels estats totalitaris

Totalitarisme:

- Característiques: partit únic, control estatal, supressió de llibertats -  Itàlia: Mussolini. -  Alemanya: Hitler -  Rússia: Stalin -  Japó: Hirohito

Pau de Paris / Tractat de Versalles:

- Descontent d’Itàlia i Japó per no aconseguir els territoris desitjats.

- Alemanya descontenta davant les mesures imposades:

-  Reparacions de guerra -  Limitacions militars -  Perdudes territorials

- Reacció Hitler:

-  Rearmament -  Restabliment servei militar i enfortiment de l’exèrcit -  Ampliació territoris

Imperialisme agressiu:

Japó:

-  Invasió japonesa de Manxúria/ Manchucuo (1931) -  Conquista de Xina i sud-est asiàtic (1932-1937)

Itàlia:

-   Invasió d’Abissínia/Etiòpia (1935-1936) -   Invasió d’Albània (1939)

Alemanya:

-  Sarre (1935) -  Remilitarització de Renània (1936) -  Annexió d’Àustria (1938) -  Conferència de Munich (1938) -  Annexió dels Sudetes (1938) -  Annexió d’Eslovàquia/Txecoslovaquia (1939) -  Annexió Port de Memel (Lituània) (1939) -  Invasió de Polònia (1 de setembre de 1939)

Política d’apaivagament de Regne Unit i França

Societat de Nacions:

- Japó:

-  Invasió de Manxúria -  La SDN proposa la retirada de l’exèrcit japonès -  Japó ser retira en 1933

- Alemanya:

- Conferència de desarmament de 1932 - Hitler ja ha iniciat el rearmament - Eixida de la Conferència i de la SDN (1933)

- Itàlia:

-  Invasió d’Abissínia -  SDN l’imposa sancions econòmiques -  Abandona la SDN el 1936

Guerra Civil Espanyola:

- Acord de no intervenció de 25 països (inclosos Alemanya, Itàlia i l’URSS -  Recolzament bàndol sublevat amb tropes i material bèl·lic: Itàlia i Alemanya -  Recolzament a la República amb armes i tècniques: URSS

Aliances:

- Conferènencia de Stressa (1935):

-   França, Regne Unit i Itàlia -   Controlar la política armamentística de Hitler

- Eix Roma -Berlín (1936):

-   Tractat d’amistat

- Pacte Antikomitern (1936):

-   Entre Japó i Alemanya contra el Komitern liderat per l’URSS

- Pacte d’acer (1939)

-   Entre Alemanya i Itàlia -   Suport mutu en cas de Guerra

- Acord entre França, Regne Unit i Polònia (1939):

-   Ajuda mútua

- Pacte Mólotov–Ribbentrop de no agressió germànic-soviètic (1939):

-   Repartiment de Polònia -   Alemanya es quedava Lituània -   URSS annexionava Estònia, Letònia, Finlàndia i una part de Romania

Cronologia Segona Guerra Mundial

Us deixe un enllaç amb una cronologia de la Segona Guerra Mundial

Compromisos signats per els Aliats a partir de 1941

Els principals documents i compromisos que varen adoptar els Aliats des de 1941, varen ser els següents.

•  La Carta del Atlàntic. Va ser una declaració de propòsits contra l'Alemanya nazi signada pel president Roosevelt i el primer ministre britànic Churchill el 14 d’abril de 1941.
• La Conferència de Teheran (Irán) va ser una trobada de Stalin, Churchill i Roosevelt celebrada en 1943 per a parlar del futur d’Alemanya i Polònia i sobre l’organització de la futura ONU. 
•  La Conferència de Ialta (febrer 1945) va ser una reunió dels “Tres Grans”, Churchill, Roosevelt i Stalin, celebrada en Ialta (Crimea).
• La Conferència de Postdam (Alemanya) reunió celebrada en 1945 (juliol-agost) per a decidir la sort d’Alemanya, fronteres de Polònia... Els “Tres Grans”, aquesta vegada estaven representats per Stalin, Truman i Atlee.
• Conferència de San Francisco (EEUU) celebrada en 1945, en la que 51 països signarien la Carta de les Nacions Unides. 
 

Algunes definicions

Política d’apaivagament: política exterior defensada per Neville Chambaerlain, primer ministre de Gran Bretanya i recolzada per França, durant els anys 30, davant la política expansionista d’Alemanya, Itàlia i Japó. Es caracteritza per intentar buscar solucions els conflictes de forma pacífica. Aquesta política es va manifestar en la no-intervenció en la Guerra Civil espanyola, l’annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets o oposició a la militarització alemanya.

Eix Roma-Berlín: declaració realitzada en octubre de 1936 entre Itàlia i Alemanya mitjançant la qual es consolidava la cooperació i amistat entre Mussolini i Hitler. Aquesta cooperació es va manifestar en el suport d’aquests països al bàndol del general Franco en la Guerra Civil espanyola.

Pacte Antikomintern: pacte signat entre el Japó i Alemanya en novembre de 1936. Aquest pacte tenia com a objectiu anar contra l’URSS i el comunisme internacional. Més tard s’adheririen països com Itàlia, Hongria, Romania, Finlàndia, Bulgària, Espanya i Manxukuo. L’objectiu d’Alemanya era aïllar internacionalment a l’URSS.

Pactes de Munich (al llibre posa conferència de Berlín): acord signat per Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya, en setembre de 1938, amb el fi d’acabar amb el conflicte per l’ocupació dels Sudets (regió txeca). Gran Bretanya i França acceptaven l’ocupació d’aquests territoris a canvi que Alemanya respectara la resta de Txecoslovàquia.

Pacte d’Acer: pacte signat en maig de 1939 entre Itàlia i Alemanya. L’objectiu del pacte era un suport mutu en cas de guerra. En aquesta data Hitler ja tenia la intenció d’atacar Polònia i, per tant, necessitava tenir un aliat en Europa. El pacte no es va fer efectiu quan va esclatar la guerra, 1 de setembre de 1939, perquè Mussolini va al·legar que no estava preparada en matèria armamentística. Itàlia va entrar en guerra el 10 de juny de 1940.

Pacte de no-agressió germànic-soviètic. Acord signat entre Alemanya i l’URSS, en agost de 1939, que garantia la neutralitat d’aquest últim en cas de conflicte amb els països occidentals. Van acordar envair Polònia i repartir-se-la. També es va establir els drets de l’URSS sobre els països bàltics i Finlàndia.