Tema 7. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

     OTTO DIX, Lesionats de guerra (1920)

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 

A finals del segle XIX, Gran Bretanya, França i Alemanya, estats liberals-democràtics, i els vells imperis absolutistes com l'austrohongarés, el rus i l'otomà, lluitaven per ocupar un lloc prominent en el conjunt de les primeres potències europees:

• Gran Bretanya s'havia convertit en el país més poderós i desenvolupat en el conjunt d'aquestes potències.
• França es debatia entre la necessitat d'arribar a un acord amb Alemanya per la qüestió d'Alsàcia i Lorena (territoris perduts en la guerra francoprussiana) o buscar aliances amb altres potències per enfrontar-se a Alemanya.
• Alemanya, amb el canceller Bismarck i el kàiser Guillem I, buscarà el seu predomini en Europa; posteriorment, amb el kàiser Guillem II se sumarà a la cursa expansionista de la resta de potències europees.
• L'Imperi austrohongarés, convertit en un imperi dual (Àustria i Hongria) s'enfrontava a les reivindicacions de les potències sotmeses (eslaus, serbis, croats, eslovens, polonesos, txecs, romanesos, búlgars, italians...).
• L'Imperi otomà s'enfrontava al desmembrament del seu territori: la rivalitat amb les potències occidentals i el suport de les potències balcàniques a la independència dels territoris sota domini otomà, van provocar la seua decadència.
• L'Imperi rus, un imperi autocràtic, també se sumarà a les aliances que desembocaran en la formació de dos blocs antagònics i que donaran lloc a l'augment de les tensions internacionals.

La formació de les aliances internacionals

Al començament del segle XX, la majoria dels països europeus formaven part d'un complex sistema d'aliances que es venien fargant des de finals del segle XIX. Aquestes aliances es van començar a forjar en l'època del canceller Bismarck. L’anomenada "era bismarckiana" va ser l'etapa en la qual el canceller Otto von Bismarck va imposar els interessos de la política alemanya a la resta de països del continent.
Els seus objectius eren tres:

• Mantenir França en un aïllament diplomàtic i afeblir-la, fent-li pagar 5.000 milions de francs després de la seva derrota en la batalla de Sedan.
• Intervenir entre Rússia i Àustria Hongria, que s'enfrontaven pel control dels territoris pròxims al mar Negre.
• Desenvolupar una política de rearmament bèl·lic com a element dissuasiu per als possibles enemics, el que va desencadenar una carrera armamentística amb altres països.

La política de Bismarck es va plasmar en tres sistemes o fases d’un sistema d’aliances:

1. Primer sistema. Un punt de fricció era la rivalitat entre Rússia i Àustria en els Balcans. Bismarck va aconseguir dos acords: un germà-rus i un altre austro-rus. A més, Alemanya aconseguia, en 1873, formar la Lliga dels tres Emperadors (Àustria, Rússia i Alemanya).
2. Segon sistema. Se signa la Doble Aliança (1879) entre Alemanya i Àustria. En 1881 es renova la Lliga dels tres Emperadors. En 1882 es crea la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, nou país que entra en l’òrbita alemanya.
3. Tercer sistema. Es considera una continuació del segon. Des de 1885 hi ha noves rivalitats entre Rússia i Àustria per qüestions territorials i entra en crisi el sistema bismarckià. Bismarck aconseguirà dos nous tractats: un d’Alemanya amb Àustria i un altre, secret, amb Rússia, anomenat “tractat de Reassegur” (Alemanya firmava la neutralitat en un possible conflicte entre Àustria i Rússia).

Però el sistema d’aliances de bismarck acabarà per enfonsar-se: per una banda, França s’aproximarà a Rússia; per un altre costat, l’ocultació del tractat de Reassegur a Àustria el farà fràgil. El fi de l’aïllament francés i l'allunyament de Rússia significaren la fi del sistema bismarckià.

A més, Gran Bretanya i França van superar les seues rivalitats colonials i arribaren a un acord que es va cridar Entente Cordiale (1904). Més tard, Gran Bretanya establirà acords amb Rússia (1907) per a posar fi als seus enfrontaments colonials a Àsia.

  Les crisis marroquines, balcàniques i la cursa d'armaments

A més de la configuració dels dos blocs antagònics, les tensions internacionals provocades per la rivalitat entre els imperis (crisis marroquines) i el nacionalisme balcànic (crisis balcàniques), van propiciar una política general de rearmament de les grans potències.

Entre 1890 i 1914 els exèrcits de totes les potències europees van doblegar els seus efectius per terra i mar. Es va establir el sistema militar obligatori, que permetia una ràpida mobilització massiva de tropes. A més, es va millorar la tecnologia armamentística gràcies a l'aplicació militar dels avanços de la segona revolució industrial. El punt culminant d'aquesta etapa, que ha estat denominada "pau armada", va tenir lloc en els anys que van precedir a la guerra.

EL DETONANT DE LA GUERRA

Només faltava una espurna per l’inici d’un conflicte més generalitzat. Aquesta es produí el 28 de juny de 1914 a les onze hores a Sarajevo, capital de Bòsnia-Hercegovina (territori de l’Imperi), amb l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austrohongarés (1863-1914), i la seva dona Sofia Chotek, a mans de Gavrilo Princip,  membre d'una societat secreta prosèrbia anomenada “La Mà Negra”. Val a dir que l’atemptat, en el que hi havia diversos participants, va fracassar en diversos intents fins que la casualitat posà l’arxiduc davant el seu assassí.

 
Suposant que darrere hi havia el govern serbi, impulsor d’aquests moviments nacionalistes, el govern imperial va enviar un ultimàtum a Sèrbia, per desmantellar totes les seves organitzacions en territori imperial, i investigar l’assassinat. Aquest ultimàtum, enviat el 23 de juliol de 1914, només va ser complit en part pels serbis, per la qual cosa, l’imperi Austro-hongarés li declarà la guerra.

En aquest moment va començar el ball d'aliances: Rússia es declarà en defensa de Sèrbia i ordenà la mobilització davant l’Imperi austrohongarés. En virtut de les aliances, l’1 d’agost, Alemanya declara la guerra a Rússia, i al mateix temps França ordena mobilització general en suport a Rússia. El 3 d’agost, Alemanya declara la guerra a França, i seguint el pla Schlieffen, inicia una guerra que preveu ràpida, amb la invasió de França a través de Bèlgica. Aquest atac a un aliat, suposa també la declaració de guerra a l’Imperi Britànic. Havia començat la Primera Guerra Mundial.
Història en mapes

Us passe un arxiu d'audio sobre la I Guerra Mundial que podeu trobar a la pàgina web claseshistoria.com

Qui és Jean Jaurés? El text comentat en classe us ha aportat una poca informació sobre ell. Pense que és interessant conéixer un personatge de tan gran vàlua. 

 

CONSEQÜÈNCIES DE LA I GUERRA MUNDIAL

Cançons sobre una guerra

Aquesta primera cançó pertany al nacionalista americà George M. Cohan i en ella es realitza una apologia de la guerra i anima als joves nord-americans a participar en ella. Aquesta cançó, Over there, comença amb la frase Johnnie get your gun (Johnnie agafa el teu fusell) i, clarament, insta a qualsevol jove patriòtic i nord-americà a defensar el seu país.

  

En la segona cançó, On, el grup Metallica, al·ludeixen al llibre i posterior pel·lícula de Dalton Trumbo Johnny got his gun (recordeu com comença la primera cançó?), de caràcter clarament antibel·licista. 

En el llibre es conta la història d'un soldat nord-americà ferit per una explosió durant la Primera Guerra Mundial. En aquest accident, Johnny perd totes les seves extremitats i els sentits de la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust. Després de diversos anys d'incapacitat, aconsegueix comunicar-se amb els metges i generals per mitjà de Codi  Morse. Demana que ho maten, però la seva petició és ignorada, i el seu cos inútil i immobilitzat és abandonat en un magatzem, i conservat per a l'estudi i l'avanç de la medicina. En aquest enllaç hi podeu trobar la canço subtitulada.