Tema 3. Els moviments liberals i nacionals (1789-1871)

Pintura neoclàssica de Jaques Louise David. La mort de Marat (1793)

A continuació us deixe l'esquema de la Revolució Francesa i Imperi Napoleònic.

Us passe un enllaç del projecte Clio que resulta molt interessant per a saber més sobre els Estats Generals (eleccions i Quaderns de Queixes).

El Congrés de Viena

Aquesta vinyeta (aiguafort pintat a mà) sobre el Congrés de Viena es troba al British Museum de Londres. Es va publicar al Journal de París el 10 de juny de 1815. En ella podem reconéixer, jugant-se a cartes el destí d'Europa (de dreta a esquerra), a Wellington en representació de Gran Bretanya, Frederick William III de Prússia, Alexander I de Rússia, i Francesc I d'Àustria. Napoleó interromp el joc de Louis XVIII i l'ofereix reemplaçar-lo en la taula.

Recordeu que a Viena es van reunir, entre octubre de 1814 i juny de 1815, les principals potències europees entre les quals cal destacar Regne Unit, Prússia, Àustria, Rússia i França. Els objectius d'aquest congrés van ser: redissenyar el mapa polític d'Europa rere el període napoleònic, restaurar els trons a les famílies reials derrocades per Napoleó i buscar l'equilibri entre les nacions europees per a garantir la pau.

La Santa Aliança va ser un pacte signat pels monarques rus, austríac i prussià pel qual es comprometien a mantenir l'ordre absolutista a Europa, defensar els principis cristians i reprimir els moviments revolucionaris que anaren contra els principis de la Restauració. Anglaterra, monarquia parlamentaria, no va subscriure aquesta aliança. Tanmateix, va promoure la formació de la Quàdruple Aliança (1815) per la qual Regne Unit, Prússia, Àustria i Rússia es comprometien a mantenir l'ordre territorial establer al Congrés, detectar i sufocar les iniciatives revolucionàries liberals i convocar congressos amb la finalitat d'acordar pautes a seguir davant de nous conflictes. La Quàdruple es va transformar en Cinquena Aliança (1818) amb la incorporació de França.

Els aliats, per altra banda, van plantejar intervenir en Amèrica amb l’objectiu de restablir l’autoritat del rei d’Espanya en els estats independitzats, però es van trobar amb l'oposició del president Monroe (EEUU), el qual va proclamar la coneguda doctrina Monroe (1823) Amèrica per als americans, és a dir, el rebuig a qualsevol tipus d’intervenció europea en el continent.

Podem prendre la guerra d'independència de Grècia com el moment que marca la fi de la Santa Aliança. Prússia i Àustria no acceptarien el recolzament de Rússia als grecs

Les conseqüències del Congrés

Aquesta vinyeta "El Congrés es diverteix" és un gravat de Forceval (aiguafort pintat a mà) del segle XIX que es troba a la Biblioteca Nacional de França (París). En ella apareixen representats, d'esquerra a dreta, Talleyrand, el representat francés que es recolza sobre el mur observant l'escena. A seu costat es troba Lord Castelreagh amb un bastó baix el seu braç. Ell també observa l'escena. Al centre trobem als emperadors d'Àustria, Rússia i Prússia agafant-se les mans i ballant. Més a la dreta, el rei de Saxònia, balla agafant-se la corona amb les dues mans. Mentrestant, la República de Gènova que porta un barret frigi, pega bots pel rei de Sardenya.

En aquesta il·lustració es pot veure com Talleyrand observa l'alegria dels tres monarques rere la derrota napoleònica. Cal recordar que França va quedar rodejada d'estats que evitaren el renaixement del seu expansionisme. El negociador anglés també es troba a soles perquè no pren part en les accions continentals. Els anglesos es van atorgar punts estratègics per a desenvolupar el seu domini marítim (Malta, Illes Jòniques, i colònies franceses i holandeses). Els imperis centrals es van fer amb nous territoris: Rússia va anexionar gran part de Polònia i Finlància; Àustria va pentrar en la Lombardia i el Vèneto i va mantenir la preeminència enfront de Prússia. Aquesta última va rebre Renània, Sarre i part de Saxònia. El rei de Saxònia va tindre sort de no perdre la corona en retirar-li el suport a Napoleó en l'últim minut. Tanmateix, la República de Gènova "salta per l'aire" desapareix a favor del rei de Sardenya.

Els principats alemanys formaren una confederació de 39 estats on participarien Àustria i Prússia. Espanya i Portugal no van ser recompensades amb territoris però es restauraren les antigues dinasties. Holanda i Bèlgica es fusionarien en el regne dels Països Baixos.

Us deixe un enllaç que us pot donar una idea del perquè el títol d'aquesta vinyeta: Congreso de Viena: Europa se reparte el botín de Napoleón

Aquest esquema sobre la Restauració el pots trobar en diferents pàgines a la web.