Tema 2. La nova era industrial

Ací vos deixe un mapa conceptual sobre la revolució industrial basat en l'esquema trobat a la pàgina del professor Daniel Gómez Valle.

 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

 

 REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

Jethro Tull

En la imatge es representa la màquina de sembrar ideada en 1701 per Jethro Tull, un estudiós de l'agricultura, de nacionalitat anglesa, que va contribuir a l'inici de la seua mecanització. Aquesta màquina permetia sembrar les llavors en fileres i de forma ràpida, a més de poder enterrar-les a major profunditat.

 

Les "Enclousure Acts"

El tancat de camps oberts va ser posat en pràctica a Anglaterra després de l'aplicació de les "Lleis de tancaments" (Enclosure Acts) que establien la "divisió, repartiment o tancament dels camps, prats i deveses obertes i comunes de les terres ermes i comunes" situades en cada demarcació territorial.

Els camps oberts (open fields) eren explotats col·lectivament per menuts agricultors que van haver d'abandonar-los, ja que els seus drets basats en la tradició no van ser respectats amb les noves lleis. Els rendiments d'aquestes terres eren molt baixos i la seua funció econòmica estava orientada a la supervivència.

Les lleis d'encerclament van suposar la substitució dels drets comunals pels de propietat privada. Les parcel·les abans disperses van passar a ser propietat de particulars, agrupades i tancades mitjançant tanques. En elles es van aplicar les millores tècniques agrícoles del moment.

Els camperols desposseïts van haver de desplaçar-se a les ciutats a la recerca de treball o a convertir-se en jornalers. Amb això l'activitat agrícola va deixar de ser un bé heretat i destinat a la subsistència per a convertir-se en una empresa regida per les lleis del mercat, orientada a l'assoliment de beneficis i exercida per assalariats.

REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

La nova llançadora volant (1733) de john Kay, acosegueix augmentar considerablement la velocitat del teixit. això provoca major demanda de fils i, per tant, la pujada dels seus preus.

La Spinning Jenny (1765), de James Hargraves o de Thomas HIghs, és una filadora multi-bobina que permet a un sol operari filar diversos fils alhora.

La Water Frame (1769), d'Arkwright, és una filadora accionada per energia hidràulica i que confeccionava un fil més resistent i enrotllat sobre les bobines.

La Mule Jenny (1775) de Samuel Crompton és una versió millorada de la Spinning Jenny. Funcionava amb energia hidràulica.



La màquina de vapor de Wat

La Revolució Industrial suposarà un canvi transcendental en la forma de produir. El trànsit des d'un sistema de producció basat en la utilització d'eines, treball manual i energia animal, eòlica o hidràulica, a altre basat en la utilització massiva de màquines, concentrades en instal·lacions fabril (fàbriques) en les quals s'empren centenars d'obrers i l'ús de l'energia procedent del vapor (màquina de vapor), serà la clau per al gegantesc procés de transformació econòmica i social que es va iniciar en Gran Bretanya en sectors com el tèxtil o en el siderúrgic. (Text extret del blog de Tomperez).

LIBERALISME ECONÒMIC 

El liberalisme econòmic és la teoria econòmica elaborada a la fi del segle XVIII per una sèrie de pensadors britànics que constitueixen el que es coneix com l'Escola Clàssica, i que té en Adam Smith, David Ricardo, Thomas  Malthus i John Stuart Mill els seus principals exponents.

LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

La Revolució Industrial va comportar el sorgiment d'una nova estructura social en la qual la posició social dels individus ve determinada per la seua riquesa. Són classes socials obertes en les quals els individus podien canviar de grup mitjançant el seu enriquiment o empobriment.

Dins de les classes baixes, on s'enclaven els sectors pobres tradicionals, cal destacar l'aparició d'un nou grup: el proletariat industrial que venia el seu treball per un salari. Les seues condicions de vida, laborals i salarials eren molt dures. 

A les classes mitjanes pertanyien els camperols amb terra i els menuts i mitjans artesans i comerciants. Amb la Revolució Industrial van aparéixer els treballadors qualificats de la indústria que posseïen formació especialitzada (enginyers, dissenyadors, etc.). Cal destacar l'aparició de noves ocupacions en el sector serveis com els empleats de banca o els professionals liberals (advocats, notaris, professors).

Les classes altes les conformaven la noblesa tradicional i un grup social en ascens: la burgesia formada pels grans comerciants i industrials, els banquers i els grans propietaris de terres. Aquest grup posseïa capital i béns.

Friedrich Engels

"La sociedad actual trata a la gran masa de pobres de una manera verdaderamente repugnante. Se les trae a las grandes ciudades donde respiran una atmósfera mucho peor que en su campiña natal. Se les asigna barrios cuya construcción hace que la ventilación sea mucho más difícil que en cualquier otra parte. Se les quita todos los medios de mantenerse limpios, se les priva de agua al no instalárseles agua corriente sino mediante pago, y contaminando de tal modo las corrientes de agua, que no podrían lavarse en ellas; se les obliga a arrojar todos los detritos y basuras, todas las aguas sucias; a menudo incluso todas las inmundicias y excremento nauseabundos en la calle, al privárseles de todo medio de desembarazarse de ellos de otro modo; y se les obliga así a contaminar sus propios barrios. Pero eso no es todo. Se acumulan sobre ellos todos los males posibles e imaginables. Si la, población de la ciudad ya es demasiado densa en general, es a ellos sobre todo a quienes se fuerza a concentrarse en un pequeño espacio. No conformes de haber contaminado la atmósfera de la calle, se les encierra por docenas en una sola pieza, de modo que el aire que respiran por la noche es verdaderamente asfixiante. Se les dan viviendas húmedas, sótanos, cuyos pisos rezuman, o buhardillas con techos que dejan pasar el agua: Se les construye casas de donde no puede escaparse el aire viciado.

Se les da ropa mala o casi harapienta, alimentos adulterados o indigestos. Se les expone a las emociones más vivas, a las más violentas alternativas de miedo y de esperanza; se les acosa como a animales, y nunca se les da reposo, ni se les deja disfrutar tranquilamente de la existencia. Se les priva de todo placer, a excepción del placer sexual y la bebida, pero en cambio se les hace trabajar cada día hasta el agotamiento total de sus fuerzas físicas y morales, empujándolos de ese modo a los peores excesos en los dos únicos placeres que les quedan."

Engles, F. La situación de la clase obrera en Inglaterra. 1845.