Tema 6. Les grans potències (1870-1914)

Us deixe diferents enllaços  relacionats amb el tema.

Europa a començaments del segle XX

L'era victoriana.
El naixement de la República Irlandesa 

La Tercera República Francesa 
L'afer Dreyfus

Els sistemes bismarckians

Rússia abans de la Revolució 

EEUU i Japó a principis del segle XX

La formació de les aliances internacionals

Al començament del segle XX, la majoria dels països europeus formaven part d'un complex sistema d'aliances que es venien fargant des de finals del segle XIX. Aquestes aliances es van començar a forjar en l'època del canceller Bismarck.

L’anomenada "era bismarckiana" va ser l'etapa en la qual el canceller Otto von Bismarck va imposar els interessos de la política alemanya a la resta de països del continent. Els seus objectius eren tres:

• Mantenir França en un aïllament diplomàtic i afeblir-la fent-li pagar 5000 milions de francs després de la seva derrota en la batalla de Sedan.
• Intervenir entre Rússia i Àustria Hongria, que s'enfrontaven pel control dels territoris pròxims al mar Negre.
• Desenvolupar una política de rearmament bèl·lic com a element dissuasiu per als possibles enemics, el que va desencadenar una carrera armamentística amb altres països.

La política de Bismarck es va plasmar en tres sistemes o fases d’un sistema d’aliances:

1. Primer sistema. Un punt de fricció era la rivalitat entre Rússia i Àustria en els Balcans. Bismarck va aconseguir dos acords: un germà-rus i un altre austro-rus. A més, Alemanya aconseguia, en 1873, formar la Lliga dels tres Emperadors (Àustria, Rússia i Alemanya).
2. Segon sistema. Se signa la Doble Aliança (1879) entre Alemanya i Àustria. En 1881 es renova la Lliga dels tres Emperadors. En 1882 es crea la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, nou país que entra en l’òrbita alemanya.
3. Tercer sistema. Es considera una continuació del segon. Des de 1985 hi ha noves rivalitats entre Rússia i Àustria per qüestions territorials i entra en crisi el sistema bismarckià. Bismarck aconseguirà dos nous tractats: un d’Alemanya amb Àustria i un altre, secret, amb Rússia, anomenat “tractat de Reassegur” (Alemanya firmava la neutralitat en un possible conflicte entre Àustria i Rússia).

Però el sistema d’aliances de bismarck acabarà per enfonsar-se: per una banda, França s’aproximarà a Rússia (França li fa un préstec a Rússia); per un altre costat, l’ocultació del tractat de Reassegur a Àustria el farà fràgil.

Entre 1891 i 1893, França signarà dos tractats més amb Rússia. El fi de l’aïllament francés i l'allunyament de Rússia significaren la fi del sistema bismarckià.

A més, Gran Bretanya i França van superar les seues rivalitats colonials i arribaren a un acord que es va cridar Entente Cordiale. Més tard, Gran Bretanya establirà acords amb Rússia per a posar fi als seus enfrontaments colonials a Àsia.