Tema 8. La Revolució Russa i l'URSS (1917-1953)
Esquema Revolució Russa
Us deixe l'esquema del tema en pdf.
Textos Revolució Russa
A continuació us deixe una sèrie de textos sobre la Revolució Russa. Si els voleu en castellà podeu consultar el següent enllaç: claseshistoria.com
"Senyor!
Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares, vells sense recursos, venim, oh Tsar!, per a sol·licitar-te justícia i protecció. Reduïts a la mendicitat, oprimits, esclafats sota el pes d'un treball extenuador, aclaparats d'ultratges, no som considerats com a éssers humans, sinó tractats com a esclaus que han de patir en silenci la seua trista condició, que pacientment hem suportat. Heus ací que ara se'ns precipita a l'abisme de l'arbitrarietat i la ignorància. Se'ns asfixia sota el pes del despotisme i d'un tractament contrari a tota llei humana. (...)
Nosaltres, treballadors de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills i els nostres pares, vells sense recursos, venim, oh Tsar!, per a sol·licitar-te justícia i protecció. Reduïts a la mendicitat, oprimits, esclafats sota el pes d'un treball extenuador, aclaparats d'ultratges, no som considerats com a éssers humans, sinó tractats com a esclaus que han de patir en silenci la seua trista condició, que pacientment hem suportat. Heus ací que ara se'ns precipita a l'abisme de l'arbitrarietat i la ignorància. Se'ns asfixia sota el pes del despotisme i d'un tractament contrari a tota llei humana. (...)
En el nostre primer requeriment sol·licitàvem als nostres patrons que
tingueren a bé interioritzar-se de les nostres necessitats. I ho han
rebutjat! Fins al dret de discutir-les ens ha sigut negat, sota pretext
que la llei no ens ho reconeix.
La demanda de huit hores de jornada també va ser titllada d'il·legal, així com la fixació de salaris de comú acord; (...)
Demandes dels obrers al tsar / Diumenge sagnant. 10 de gener de 1905
“Ciutadans de l'Estat rus:
Un gran esdeveniment s'ha produït. L'antic règim ha sigut enderrocat gràcies al poderós impuls del poble rus. Ha nascut una Rússia lliure i nova. Aquest gran derrocament corona nombrosos anys de combat.
L'acta promulgada el 17 d'octubre de 1905 per la pressió de les forces populars revoltades havia promés a Rússia llibertats constitucionals. Aquestes promeses no van ser complides. La Duma -portaveu de les esperances populars- va ser dissolta. La segona Duma va córrer la mateixa sort. Incapaç d'infringir la voluntat popular, el govern va decidir, mitjançant l'acta de 3 de juny de 1907, llevar al poble part dels seus drets a participar en l'obra legislativa, prèviament concedits. Durant nou llargs anys va ser privat progressivament dels drets que havia conquistat. Una vegada més el país es va afonar en un abisme d'absolutisme i arbitrarietat. Tots els intents de fer entrar en raó al govern van ser inútils, i la gran conflagració mundial a la qual l'enemic va arrossegar a la mare pàtria la va sorprendre en un estat de degradació moral, d'indiferència pel futur de la pàtria, alié al poble i afonat en la corrupció.”
Un gran esdeveniment s'ha produït. L'antic règim ha sigut enderrocat gràcies al poderós impuls del poble rus. Ha nascut una Rússia lliure i nova. Aquest gran derrocament corona nombrosos anys de combat.
L'acta promulgada el 17 d'octubre de 1905 per la pressió de les forces populars revoltades havia promés a Rússia llibertats constitucionals. Aquestes promeses no van ser complides. La Duma -portaveu de les esperances populars- va ser dissolta. La segona Duma va córrer la mateixa sort. Incapaç d'infringir la voluntat popular, el govern va decidir, mitjançant l'acta de 3 de juny de 1907, llevar al poble part dels seus drets a participar en l'obra legislativa, prèviament concedits. Durant nou llargs anys va ser privat progressivament dels drets que havia conquistat. Una vegada més el país es va afonar en un abisme d'absolutisme i arbitrarietat. Tots els intents de fer entrar en raó al govern van ser inútils, i la gran conflagració mundial a la qual l'enemic va arrossegar a la mare pàtria la va sorprendre en un estat de degradació moral, d'indiferència pel futur de la pàtria, alié al poble i afonat en la corrupció.”
Declaració del Govern Provisional. En Izvestia. 7 de març de 1917.
“El govern creu que l'esperit de profund patriotisme manifestat durant
la lluita contra l'antic règim inspirarà als nostres valents soldats als
camps de batalla. Per part seua, farà quant estiga a la seua mà per a
proveir del necessari a l'exèrcit a fi de portar la guerra al seu final
victoriós. El govern considerarà com a sagrades les aliances que ens
lliguen amb unes potències i respectarà puntualment els acords signats
amb els nostres aliats.
Paral·lelament a les mesures que es prenguen per a defensar al país de l'enemic exterior, el govern considerarà com a objectiu essencial seu permetre que s'expresse la voluntat popular en el que concerneix l'elecció d'un règim polític i convocarà l'Assemblea Constituent en el termini més breu possible sobre la base del sufragi universal directe, igual i secret (...). L'Assemblea Constituent promulgarà les lleis fonamentals que garantisquen els inalienables drets del país a la justícia, la llibertat i la igualtat.
Paral·lelament a les mesures que es prenguen per a defensar al país de l'enemic exterior, el govern considerarà com a objectiu essencial seu permetre que s'expresse la voluntat popular en el que concerneix l'elecció d'un règim polític i convocarà l'Assemblea Constituent en el termini més breu possible sobre la base del sufragi universal directe, igual i secret (...). L'Assemblea Constituent promulgarà les lleis fonamentals que garantisquen els inalienables drets del país a la justícia, la llibertat i la igualtat.
Primera declaració del Govern Provisional. 7 de març de 1917.
“El pas del poder als soviets significa hui, en la pràctica, la
insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a
renunciar a la consigna més important del bolxevisme: “Tot el poder per
als soviets”, i a tot internacionalisme proletari-revolucionari en
general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita
política sotmés a les lleis especials, que han de ser profundament
analitzades (...)
Aplicat a Rússia i al mes d'octubre de 1917 vol dir (...) voltar i aïllar a Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: heus ací una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per a atacar i voltar els centres de l'enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons, etc.). La Consigna d'aquests elements ha de ser: “Abans perir tots que deixar passar a l'enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depén de dos o tres dies de lluita.”
Aplicat a Rússia i al mes d'octubre de 1917 vol dir (...) voltar i aïllar a Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: heus ací una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per a atacar i voltar els centres de l'enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons, etc.). La Consigna d'aquests elements ha de ser: “Abans perir tots que deixar passar a l'enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depén de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central. 8 d'octubre de 1917.
“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i de la indústria,
en el bloqueig dels intercanvis locals. Era un error? Cert. Podem
admetre en certa manera el lliure intercanvi local, sense destruir el
poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...)
El llaurador pot i deu treballar amb zel en el seu propi interés perquè
ja no se li demanaran tots els seus excedents sinó solament un impost,
que és necessari fixar com més prompte millor per endavant. El
fonamental és que el xicotet llaurador estiga estimulat, impulsat,
incitat.”
Discurs de Lenin en el X Congrés. 1921.
"El camarada Stalin, des que va arribar a secretari general, ha
concentrat a les seues mans un immens poder, i no estic segur que sempre
sàpia utilitzar-lo amb prudència.(...) Stalin és massa brutal, i aquest
defecte, tolerant en les relacions entre comunistes, és inadmissible en
el lloc de secretari general. També propose als camarades en la manera
de desplaçar a Stalin i de nomenar en aqueix lloc un home que
presentara, des d'aqueix punt de vista, l'avantatge de ser més tolerant,
més lleial, més educat, més atent cap als camarades, menys capritxós,
etc.”
Lenin. Cartes de 23 al 26 de desembre de 1922, dirigides al XIII Congrés del PCUS.
“La tasca essencial del pla quinquennal consistia a transformar l'URSS
en un país industrial, per a eliminar fins al final els elements
capitalistes, estendre el front de les formes socialistes de l'economia i
crear una base econòmica per a la supressió de les classes a l'URSS,
per a la construcció d'una societat socialista.
La labor essencial del pla quinquennal consistia a crear al nostre país una indústria capaç de reequipar i reorganitzar, sobre la base del socialisme, no solament la indústria en el seu conjunt, sinó també els transports i l'agricultura.
La tasca essencial del pla quinquennal consistia a fer passar la xicoteta economia rural parcel·lada a la via de la gran economia col·lectivitzada, assegurar d'aquesta manera també la base econòmica del socialisme en el camp i liquidar així la possibilitat de restauració del capitalisme a l'URSS.
Finalment, la labor del pla quinquennal consistia a crear al país totes les condicions tècniques i econòmiques necessàries per a augmentar al màxim la capacitat de defensa del país, per a permetre-li organitzar una resposta vigorosa a totes les temptatives d'intervenció armada, a tots els intents d'agressió armada de l'exterior, o d'allà on provinguen. (...).”
La labor essencial del pla quinquennal consistia a crear al nostre país una indústria capaç de reequipar i reorganitzar, sobre la base del socialisme, no solament la indústria en el seu conjunt, sinó també els transports i l'agricultura.
La tasca essencial del pla quinquennal consistia a fer passar la xicoteta economia rural parcel·lada a la via de la gran economia col·lectivitzada, assegurar d'aquesta manera també la base econòmica del socialisme en el camp i liquidar així la possibilitat de restauració del capitalisme a l'URSS.
Finalment, la labor del pla quinquennal consistia a crear al país totes les condicions tècniques i econòmiques necessàries per a augmentar al màxim la capacitat de defensa del país, per a permetre-li organitzar una resposta vigorosa a totes les temptatives d'intervenció armada, a tots els intents d'agressió armada de l'exterior, o d'allà on provinguen. (...).”
Informe de Stalin sobre el Pla Quinquennal. 1933.
La Rússia tsarista
Revolució russa 1905
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en els fets que van succeir al
port d'Odessa, Ucraïna, durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els
mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de
vexació dels oficials, i quan se’ls intenta obligar a menjar carn podrida amb
cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a
Odessa i repercutirà a la Rússia tsarista.
Les revolucions de 1917
La guerra civil
Si en la història hi ha successos, l'existència dels quals ha estat tractada d'esborrar per tots els mitjans pels governs i discursos, probablement el majnovisme siga un dels més copejats per l'oblit...
Corto Maltes. Blog Y en las patrias putas, las sucias banderas
Nova Política Econòmica (NEP)
La mort de Lenin i la lluita pel poder
Economia planificada de l'època stalinista.
(Informació treta de les següents pàgines: claseshistoria Historiasiglo20 i Sapiens.cat)
En 1927-1928, una profunda crisi agrícola va ser aprofitada per Stalin per a posar fi a una NEP que no permetia l'avanç de la industrialització amb la rapidesa desitjada pel sector dominant del partit bolxevic i de la qual probablement sempre va desconfiar.
L'Estat controlaria a partir de llavors tota l'activitat i establiria les directrius a seguir, tant en el sector industrial com en l'agrícola. L'organisme encarregat de tal comesa era el “Gosplan”, una comissió encarregada de fixar les metes i les pautes a seguir.
L'activitat econòmica es va projectar en períodes de 5 anys, denominats “Plans Quinquennals”. De 1928 a 1941 va haver-hi tres plans, l'últim dels quals va quedar interromput per la Segona Guerra Mundial. En finalitzar la contesa els plans quinquennals es van reprendre.
L'objectiu dels plans quinquennals era lliurar a Rússia de l'endarreriment econòmic, dotar-la d'un fort potencial industrial i fer-la agrícola i militarment autosuficient.
Els mitjans per a aconseguir-lo van anar la socialització de la indústria, la col·lectivització dels camps i el control de la distribució de la producció.
El Primer Pla Quinquennal (1928-1933) va tenir un caràcter vinculant per a tota la producció de l'URSS i va destinar tots els recursos al desenvolupament de la indústria pesant. Per a l’esforç industrial que es pretenia fer calien uns capitals que s’havien de treure dels altres sectors econòmics, fonamentalment de l’agricultura, apropiant-se dels excedents per la força.
El primer pla quinquennal va establir la col·lectivització de la terra. Els propietaris havien d'aportar les seues possessions agrícoles i ramaderes a la col·lectivitat. Els kulaks, camperols adinerats que havien prosperat sota la NEP es van resistir a acatar les ordres i van ser represaliats.
La col·lectivització agrària es va centrar entorn de dos tipus de propietat socialista: els kolkhozos, grans granges cooperatives col·lectives i, en menor grau els sovkhozos o granges estatals que utilitzaven mà d'obra assalariada.
Els camperols van ser les víctimes de la planificació econòmica, sent convertits en mers instruments de finançament de la indústria. La repercussió va ser molt negativa en les condicions de vida dels camperols que van assistir impotents al transvasament d'una significativa part de les seues rendes a les ciutats, on va ser concentrant-se una creixent població.
La col·lectivització, forçosa i precipitada, no va afavorir l'increment de la producció. Els rendiments agraris no van arribar els nivells esperats, especialment en el sector ramader, encara que el sector dels cereals va aconseguir millors resultats.
El primer pla quinquennal va establir la col·lectivització de la terra. Els propietaris havien d'aportar les seues possessions agrícoles i ramaderes a la col·lectivitat. Els kulaks, camperols adinerats que havien prosperat sota la NEP es van resistir a acatar les ordres i van ser represaliats.
La col·lectivització agrària es va centrar entorn de dos tipus de propietat socialista: els kolkhozos, grans granges cooperatives col·lectives i, en menor grau els sovkhozos o granges estatals que utilitzaven mà d'obra assalariada.
Els camperols van ser les víctimes de la planificació econòmica, sent convertits en mers instruments de finançament de la indústria. La repercussió va ser molt negativa en les condicions de vida dels camperols que van assistir impotents al transvasament d'una significativa part de les seues rendes a les ciutats, on va ser concentrant-se una creixent població.
La col·lectivització, forçosa i precipitada, no va afavorir l'increment de la producció. Els rendiments agraris no van arribar els nivells esperats, especialment en el sector ramader, encara que el sector dels cereals va aconseguir millors resultats.
La submissió de l’agricultura a la indústria i el procés de col·lectivitzacions van provocar una absència d’incentius entre els pagesos i, com a resultat, les previsions dels plans quinquennals sobre producció agrícola i ramadera mai van arribar a ser assolides, donant lloc al dèficit d’aliments. Per tant, el balanç de la col·lectivització va ser negatiu. Només a partir del 1934 podem observar uns primers símptomes de recuperació de l’agricultura, però la seva supeditació a la indústria va ser un dels punts dèbils constants de l’economia soviètica.
D’altra banda, el Segon Pla Quinquennal (1934-1938) tenia com a objectius el desenvolupament de la indústria lleugera i de béns de consum, però va centrar-se en el reforçament de la indústria dels armaments, fet que va multiplicar per deu la despesa militar. A més, va fomentar-se l’estimulació ideològica dels treballadors per aconseguir una millora en la qualificació professional i la producció. Malgrat les limitacions imposades per les rígides directrius del pla, en aquest període va aconseguir-se un creixement industrial important. L’agricultura, per la seva banda, va millorar gràcies a la mecanització, però menys que la indústria.
Finalment, el Tercer Pla Quinquennal, iniciat el 1938, va ser interromput el juny de 1941 per la incorporació de l'URSS a la Segona Guerra Mundial. Abans de ser modificat, el pla seguia les mateixes directrius que l’anterior.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada