Tema 4. Els orígens dels moviment obrer

1. Societat de classes.

2. Situació de la classe obrera.

3. Primeres accions obreres: el luddisme.
4. Noves ideologies: socialisme utòpic, marxisme i anarquisme.

5. Evolució moviment obrer a Anglaterra i altres dates d'interés.
6. La Comuna de París

7. Associació Internacional de Treballadors (I i II Internacional).

Societat de classes

Situació de la classe obrera a Anglaterra

Aquí teniu diferents textos extrets del llibre La situació de la classe obrera a Anglaterra de F. Engels. En ell, l'autor fa una anàlisi de la situació del proletariat anglés. Llegiu i traieu les vostres pròpies conclusions.

No conformes d'haver contaminat l'atmosfera del carrer, se'ls tanca a dotzenes en una sola peça, de manera que l'aire que respiren a la nit és veritablement asfixiant. Se'ls donen habitatges humits, soterranis, els pisos dels quals traspuen, o golfes amb sostres que deixen passar l'aigua: Se'ls construeix cases d'on no pot escapar-se l'aire viciat. Se'ls dóna roba dolenta o roïna, aliments adulterats o indigestos. Se'ls exposa a les emocions més vives, a les més violentes alternatives de por i d'esperança; se'ls assetja com a animals, i mai se'ls dóna repòs, ni se'ls deixa gaudir tranquil·lament de l'existència. Se'ls priva de tot plaer, a excepció del plaer sexual i la beguda, però en canvi se'ls fa treballar cada dia fins a l'esgotament total de les seues forces físiques i morals, espentant-los d'aqueixa manera als pitjors excessos en els dos únics plaers que els queden. (...)

L'informe de la comissió central comprova que els fabricants rarament empren a xiquets de cinc anys d'edat, freqüentment de sis anys, molt sovint de set anys, en la majoria dels casos de vuit o nou anys; que la durada del treball és amb freqüència de 14 a 16 hores diàries (excloent el temps dels menjars), que els industrials toleraven que els supervisors colpejaren i maltractaren als xiquets, i que ells mateixos freqüentment obraven de la mateixa manera. (...)

El difunt Sir Robert Peel, així com altres filantrops, es van unir a ell i van fer tant que van obtenir successivament l'aprovació de les lleis fabrils de 1819, 1825 i 1831, de les quals només l'última va ser parcialment complida, i les dues primeres absolutament ignorades. Aquesta llei de 1831, basada en un projecte de Sir John Cam Hobhouse, estipulava que en cap fàbrica de teles podrien treballar de nit les persones de menys de 21 anys d'edat, o siga entre les 7 1/2 de la nit i les 5 1/2 del matí, i que en totes les fàbriques les persones menors de 18 anys haurien de treballar un màxim de 12 hores diàries i 9 hores el dissabte. Però com els obrers no podien testificar contra el seu patró sense ser acomiadats immediatament, aquesta llei va ser poc útil. En les grans ciutats on els obrers s'agitaven més, els industrials més importants van convenir tots com a màxim a plegar-se a la llei; però en açò va haver hi de tot, com els industrials del camp, que no li van fer cas. No obstant això, els obrers havien començat a exigir una llei de 10 hores, és a dir, una llei prohibint treballar a més de 10 hores a tota persona menor de 18 anys. (...)

I en la fàbrica! Ací, l'industrial és el legislador absolut. Promulga els reglaments vàlids per a la fàbrica segons li plaga; modifica el seu codi, decreta additaments a voluntat, i si introdueix els reglaments més insensats, els tribunals diuen a l'obrer: "Però vosté és amo de la seua persona, malgrat tot vosté no té necessitat de signar semblant contracte si no té el menor desig de fer-ho; però ara que ha subscrit lliurement aqueix contracte, ha de complir-ho."

1. Les portes de la fàbrica es tancaran deu minuts després del començament del treball i ningú podrà entrar abans de l'hora del desdejuni. El treballador que s'absente durant aquest lapse de temps serà multat en tres penics per teler.

2. Tot teixidor mecànic l'absència del qual es comprove en qualsevol moment en què funciona la màquina, serà multat en tres penics per hora i per cada teler que té l'obligació de vigilar. El que durant el treball abandone el taller sense autorització del supervisor serà multat igualment en tres penics.

3. Els teixidors que no tinguen tisores amb ells, seran multats en un penic diari.

4. Tota llançadora, raspall, setrill, roda, finestra que siguen deteriorats hauran de ser pagats pel teixidor.

5. Cap teixidor té el dret d'abandonar definitivament el seu lloc sense un avís previ d'almenys una setmana. L'industrial pugues, sense avís previ, acomiadar a qualsevol obrer per treball dolent o conducta incorrecta.

6. Tot obrer que siga sorprés parlant amb un altre, cantant o xiulant pagarà una multa de sis penics. Qui abandone el seu lloc durant el treball pagarà així mateix sis penics.

Primeres manifestacions obreres: luddisme

Ludisme:

Què?  Nom que reben les protestes, revoltes espontànies i violentes, contra el nou sistema fabril

On? Van nàixer a Anglaterra i es van estendre per Europa

Quan? Van nàixer pel 1811. A Espanya es van produir revoltes el 1821 a Alcoi i el 1835 a Barcelona.

Característiques. Són accions contra les màquines perquè les consideren responsables de l’atur i reducció de salaris, i contra els amos i els governs que les protegien.

Altres. El nom ve d’un personatge mític anglés, capità Ned Ludd (signava les cartes que van acompanyar els atacs a les màquines. 

Us deixe més informació sobre el Tema 4: quadres d'ideologies polítiques, evolució cronològica del moviment obrer, comparació de les internacionals i alguns exemples de passos a seguir a l'hora de fer les definicions.

La Comuna de París i la Internacional

Les intencions de Guillem I de Prússia i Bismarck d’unificar Alemanya i crear un gran Imperi, a més del suport alemany al possible accés al tron d’Espanya d’un rei germànic (caiguda d’Isabel II), va fer que Napoleó III declarara la guerra a Prússia.

En la batalla de Sedan l’exèrcit francés, inclòs l’emperador, va caure en mans dels prussians. París va ser sotmesa, rere un setge de quatre mesos, i Guillem I va ser anomenat emperador d’Alemanya al Palau de Versalles, on es trobava el govern provisional de la III República.

Les milícies ciutadanes de París, davant el buit de poder, es va fer amb el poder el 28 de març de 1871 i així es va constituir la Comuna.

La Comuna va promulgar una sèrie de decrets com: l’autogestió de les fàbriques abandonades pels seus amos, la laïcitat de l’Estat, el pas de les propietats de l’Església a mans de l’Estat, abaratiment del lloguer dels habitatges...

El govern provisional va reprimir la Comuna amb molta duresa i va posar fi a aquesta nova experiència el 21 de maig.

Rere la impotència davant la repressió exercida pel govern provisional, Eugène Potier va escriure el seu poema La Internacional. Posteriorment (1888), l’obrer i músic Pierre Degeyter, li posaria música.

Aquesta cançó s’ha convertit en l’himne dels treballadors i treballadores del món. Existeixen versions comunistes, socialistes i anarquistes. Us deixe una d’elle

 En aquesta pàgina podeu trobar més informació sobre la Comuna.